3. Construïm el projecte!

Considero que la presència a les xarxes avui dia és molt important per a tothom que tingui algun negoci però sobretot per als que treballem dins el sector creatiu.

A diferència d’algú que té una carrera establa, amb un contracte amb una empresa, la majoria dels professionals del sector creatiu treballen com a autònoms. Sí que hi han empreses que contracten dissenyadors, il·lustradors i tot meva de creadors però fins i tot per a aquestes és més important tenir un portafoli, més que un diploma d’haver superat quelcom carrera acadèmica. La millor manera de crear un portafoli i crear vincles amb clients o possibles clients és a través de les xarxes socials. Sigui la xarxa que sigui, sempre hi ha l’opció d’afegir una imatge, escriure un text, “seguir” l’activitat d’algú i fer intercanvis de missatges. Totes aquestes són eines indispensables per als creadors que volen fer un negoci a partir de la seva creativitat.

Amb tot això haig de reconèixer que la meva presència a xarxes s’ha de millorar molt. 
Sóc una gran consumidora de contingut a les xarxes, segueixo diferents tipus de persones, amb diferents tipus de contingut, a un ventall de xarxes (Instagram, Twitter, YouTube, Tumblr, etc.) però quan és moment de penjar el meu propi contingut m’entra una mena de pànic escènic. Un excompany i amic sempre em diu que pateixo de la Síndrome de l’Impostor, ja que les meves excuses sempre tenen a veure amb el fet que el meu contingut no és tan bo com el de les altres persones que segueixo. És justament per això que de moment utilitzo les xarxes per a ús exclusivament personal. Vaig tenir uns quants intents d’establir una identitat personal a les xarxes, amb comptes fets sense promocionar-los entre els meus coneguts però la por a la qualitat del meu contingut sempre ha pogut amb mi i al cap d’unes setmanes les comptes han estat abandonades.

Llegint el material Comunicació a la xarxa he fet l’exercici de comparar les meves xarxes amb els criteris descrits.

Abast: Tinc comptes a diverses xarxes i les utilitzo en més o menys quantitat.

Interacció: Des de fa ja un temps he deixat de posar “m’agrada” a publicacions, tot i haver estat una cosa que feia constantment. Mai he sigut una persona que comenti les publicacions dels altres però si algú em comenta quelcom, sempre contesto.

Accessibilitat: Tots els meus perfils son públic i qualsevol persona pot veure el meu contingut i afegir comentaris.

Usabilitat: Cap de les xarxes que utilitzo té molta complicació pel que fa al consum de contingut. Altres, com YouTube, sí que requereixen certs coneixements relacionats amb el vídeo per a poder-hi publicar contingut de qualitat.

Actualització: La informació es distribueix de forma instantània a totes les xarxes que utilitzo i s’actualitzen constantment.

Edició: Ningú, a part de mi mateixa com a usuari que comparteix el contingut, pot editar el contingut que jo distribueixo.

Aquest exercici m’ha fet adonar-me que haig de millorar la meva interacció amb altres persones de les xarxes. No només és una bona forma de donar-te a conèixer i a establir relacions però també implica la valoració al contingut d’alts creadors també.

També haig d’animar-me i començar a crear una empremta digital per a mi mateixa si vull poder crear un portafoli visible i fàcilment accessible per a futur i potencials clients, ja que amb l’exercici de fer “egosurfing” m’he adonat que pràcticament no tinc presència en línia. Els únics resultats que he trobat en buscar el meu nom complet han estat perfils relacionats amb els estudis i el meu perfil de LinkedIn, el qual necessita una actualització. Buscant el nom d’usuari que normalment utilitzo només m’ha sortit el meu perfil d’Instagram. De tot això puc dir que almenys sóc responsable amb el contingut que penjo i distribueixo en línia, ja que no he trobat cap contingut del qual em senti avergonyida o que pensi que pugui influenciar negativament a possibles contractadors o clients.

Un dels meus propòsits ara és treballar en la meva presència a les xarxes i a perdre la por “escènica” a l’hora de distribuir contingut de creació pròpia.